Misses a la Cerdanya

Un petit conte per fer pensar:

L’anècdota és un relat commovedor de com el gran pintor i escultor Leonardo da Vinci, va realitzar una de les seves més meravelloses obres: L’últim sopar.

Va trigar vint anys a acabar-la i la causa va ser, que era molt exigent en trobar les persones que havien de servir de models. El que havia de representar Jesús, volia que, el seu rostre, reflectís puresa, noblesa, els més bells sentiments i, al mateix temps, que tingués una extraordinària bellesa baronívola.

Per fi va trobar un jove amb aquestes característiques i va ser el primer que va pintar.

Després, va anar escollint un a un quins havien de representar als apòstols i els va pintar junts, deixant per al final Judes Iscariot. Doncs no trobava la persona adequada. Volia un home d’edat madura que mostrés en el seu rostre les petjades de la traïció, l’avarícia, la luxúria, la gola… Per aquest motiu el quadre es va quedar sense acabar gairebé vint anys, fins que li van parlar d’un criminal que complia condemna i reunia aquestes característiques.

Va anar a veure’l i, s’adonà, que era exactament el model que necessitava per representar a Judes. Va demanar al director de la presó que permetés que el reu posés per a ell i, així, poder acabar la seva obra.

El director, coneixent la fama del mestre Da Vinci va acceptar gustós i, va permetre que el reu, encadenat i custodiat per dos guàrdies anés a l’estudi del pintor.

Aquest, durant tot el temps que va servir de model, no sabia quina mena de quadre s’estava pintant i no va exterioritzar cap mena d’emoció ni va emetre cap paraula.

En acabar el quadre, da Vinci quedà molt satisfet del resultat i, va creure just, mostrar l’obra al presoner després de tantes hores que havia posat immòbil. Aquest, en veure la pintura, va quedar garratibat i, caient de genolls en terra plorant, repetia una vegada i una altra, que Déu el perdonés.

Da Vinci, estranyat per aquest comportament, li va preguntar què li passava, i el reu va respondre:
– És possible que no us recordeu de mi?

Da Vinci observant-lo detingudament va contestar:
– No us recordo.

I el reu va respondre:
– Mestre, jo soc aquell jove que fa 19 anys vàreu escollir com a model per pintar Jesús en aquest mateix quadre.

Reflexió:

La bellesa física no és garantia de res. La pau, l’amor, la bondat, el perdó, com a coses positives i, com a negatives: les males accions, l’egoisme, l’odi, el ressentiment, la venjança, l’amargura… es reflecteixen, en el nostre rostre sense pretendre-ho, encara que no ho vulguem.

Per cert, que veus quan et mires al mirall?